Comencem
amb un exercici ben fàcil...
Com valores la teva vida? sovint pensem: - Si no em puc queixar! Tinc casa, tinc salut, tinc feina, tinc fills, etc. Però que ocorre quan ens aturem a escoltar-nos? Què sentim realment? Ens sentim còmodes? Tenim por de perdre allò que tenim? Segurament allò que sentim se’ns presenti difús, i per això tornem a mirar la nostra vida amb “el jo mental”, el jo que ens permet veure la nostra vida des de fora i d’una forma més clara. Que ocorre si et demano que pensis en alguna cosa més concreta. Pensa en alguna cosa/situació que et preocupi en aquests moments. Gairebé no ens deixem temps a escoltar-nos el que sentim, oi?; de seguida passem el problema pel sedàs de la ment, fent un anàlisi i buscant les causes i les solucions. Podeu pensar que no hi ha cap problema en això, pot ser hi ha persones més emocionals, i d’altres més racionals ( jo mateixa ho he pensat durant molt temps), però no és del tot cert; Tots i totes naixem amb un cervell, que actua sempre conjuntament amb les emocions. i cadascú de nosaltres som únics perquè des de que vam néixer ( i uns mesos abans també) hem viscut situacions que ens fan veure el món amb una mirada concreta.
Com valores la teva vida? sovint pensem: - Si no em puc queixar! Tinc casa, tinc salut, tinc feina, tinc fills, etc. Però que ocorre quan ens aturem a escoltar-nos? Què sentim realment? Ens sentim còmodes? Tenim por de perdre allò que tenim? Segurament allò que sentim se’ns presenti difús, i per això tornem a mirar la nostra vida amb “el jo mental”, el jo que ens permet veure la nostra vida des de fora i d’una forma més clara. Que ocorre si et demano que pensis en alguna cosa més concreta. Pensa en alguna cosa/situació que et preocupi en aquests moments. Gairebé no ens deixem temps a escoltar-nos el que sentim, oi?; de seguida passem el problema pel sedàs de la ment, fent un anàlisi i buscant les causes i les solucions. Podeu pensar que no hi ha cap problema en això, pot ser hi ha persones més emocionals, i d’altres més racionals ( jo mateixa ho he pensat durant molt temps), però no és del tot cert; Tots i totes naixem amb un cervell, que actua sempre conjuntament amb les emocions. i cadascú de nosaltres som únics perquè des de que vam néixer ( i uns mesos abans també) hem viscut situacions que ens fan veure el món amb una mirada concreta.
Si
volem veure allò que hi ha sota els nostres pensaments,
necessiten desenvolupar habilitats que ens permetin accedir a les
emocions. L'educació emocional és un procés de creixement personal
que dura al llarg de tota la nostra vida, i ajuda a desenvolupar
aquestes habilitats que connecten allò que sentim amb allò que
pensem. Aquesta connexió és la clau del nostre benestar.
